dijous, 5 de novembre del 2009

Déu i els simples mortals.

Avui se m'ha aparegut Déu en persona, sí, Déu mateix...o era un dictador malalt?
Les declaracions a la premsa del defenestrat per la cúpula d'ERC, que es resisteix a marxar i fins i tot a deixar la militància m'han fet veritable por.
Hi ha gent, ho he vist ja massa sovint, a qui de cop se'ls puja alguna cosa rara al cap, esdevenen -o els s'ho creuen- veritables Déus, es creuen messies imprescindibles per al correcte desenvolupament de la humanitat sencera o, si més no, d'un País.
En fi, com que gràcies a Déu soc ateu, reflexiono i estic una mica més tranquil; no hi ha ningú imprescindible, ni tan sols Déu.