dilluns, 29 de novembre del 2010

Llàstima.

Ha tornat a passar el de sempre, l'independentisme dividit no va enlloc.
Si RCat i SI s'haguéssin presentat junts, haurien recollit els vots fugits d'ERC i molts més, ara probablement hi hauria una força amb més d'una dotzena de diputats independentistes.
Per separat, tots aquests vots han anat a SI, al blanc, a RCat i a CiU. Fins i ot n'hi deu haver que han tornat a ERC, potser.
Ara tota l'esperança independentista ha de confiar en la deriva sobiranista de Convergència.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Sortint de l'armari.

Potser sí que ha arribat l'hora.
Cada dia se sent més gent que surt de l'armari...independentista, és clar.
No fa gaires anys, la poca gent que es confessava independentista era generalment jove, amb molt de pèl. I, si ho deia algú amb una mica més d'anys, ho deia amb la boca petita, o fins i tot afegint a la frase: però...
Aquests dies, cada cop més gent de totes les edats es confessen independentistes sense cap mena de subterfugi, ho diuen lliurement, amb amics, desconeguts i fins i tot a mitjans de comunicació.
Això ha augmentat encara molt més després de la gran mani de fa un mes. Fins i tot els convergents diuen que cal alguna cosa més que l'Estatut, alguns fins i tot diuen que creuen amb la independència.
Això és bo, ara sí que anem pel bon camí, més ben dit, per l'únic camí possible, el de crear un estat català lliure.

divendres, 9 de juliol del 2010

Mani!

El dia 10 tots a la Diagonal-Passeig de Gràcia. Com més serem, més ens en riurem d'españññññññññña!
Si més no, ens desfogarem.

divendres, 23 d’abril del 2010

Consulta popular.

Sí, ja sé que no servirà realment de res. Ni que votéssim el 90 % dels empadronats, a Españññña s'ho passarien igualment pel forro.
Però ja que no tenim el dret a decidir, com a mínim tenim el dret a dir. Si tots diem majoritàriament que volem ser un estat, potser des de fora, si més no, se'ns escoltarà una mica, no?
Va! Diumenge tots a votar!

dilluns, 1 de febrer del 2010

Ja podem plegar.

Ja hi som!
Sempre hem d'acabar igual, no hi ha res a fer.
Els nazionalistes espanyols ho tenen fàcil, entre nosaltres ens barallem i ells només hi han de clavar l'estoc.
En fi, tenim el que ens mereixem, no?