dimecres, 11 d’agost del 2010

Sortint de l'armari.

Potser sí que ha arribat l'hora.
Cada dia se sent més gent que surt de l'armari...independentista, és clar.
No fa gaires anys, la poca gent que es confessava independentista era generalment jove, amb molt de pèl. I, si ho deia algú amb una mica més d'anys, ho deia amb la boca petita, o fins i tot afegint a la frase: però...
Aquests dies, cada cop més gent de totes les edats es confessen independentistes sense cap mena de subterfugi, ho diuen lliurement, amb amics, desconeguts i fins i tot a mitjans de comunicació.
Això ha augmentat encara molt més després de la gran mani de fa un mes. Fins i tot els convergents diuen que cal alguna cosa més que l'Estatut, alguns fins i tot diuen que creuen amb la independència.
Això és bo, ara sí que anem pel bon camí, més ben dit, per l'únic camí possible, el de crear un estat català lliure.