Ha dit la veritat!

Sí, finalment, per un cop i sense que serveixi de precedent, en Recoi ha dit la veritat:

NO VOLEN deixar-nos votar ni, òbviament, deixar-nos marxar.

Obrim una ampolla de cava!

Ja tocava, una mica de sinceritat.

Eureka!

Finalment, ja tenim la -o les- preguntes.

Ep! Atenció, no s'hi val a contestar coses com:

-És clar que sí.

-Sí, i ara!

-Que sí, collons!

O coses per l'estil.

Solament cal dir que sí, més ben dit, 

Sí. 

Sí.

Ara sí que s'han retratat.

Et felicito fill!

Ara sí que sabem on és el PSc.

I perquè no es pot posar una c més petita!

A la foto que surt a tots els mitjans sembla realment que s'hagi pres alguna cosa, no?

És que un es queda tan feliç, quan finalment surt de l'armari.

Gràcies PSC.

Sort en tenim del PSC, si no, no sé on aniríem a parar...

:-(

Sortira de l'armari?

Ensenyara algun dia en Duran el carnet del PP?

Fem via!

La via catalana serà per la independència, coi!

A mirar obres!

Les darreres enquestes veuen un augment espectacular d'ERC i una davallada de tots els altres, fins i tot de CiU.

S'estan fent anàlisis de tota mena, més o menys fonamentades.

El primer punt de vista és obvi; cada cop hi ha més gent convençudament independentista. I ERC ha estat tradicionalment un partit clarament independentista. 

És evident que ara té uns dirigents de cara i ulls, que a més de semblar terriblement honestos, tenen les idees clares, les saben exposar i se'ls nota que no són polítics professionals, s'hi han posat pel País, si més no això sembla. Això es nota i la gent no és ruc.

En canvi, CiU segueix aguantant el Sr. Duran. No s'entén!

És que aquest senyor coneix secrets inconfessables?

Si és així, si hi ha algú a CiU o fins i tot al Govern que té roba bruta al calaix, que parli d'un cop, que la tregui i si cal que plegui. Un País que es troba enmig d'un procès tan important no es pot permetre corrupteles d'aquest tipus. Necessitem gent honesta i clara, que no tinguin res a amagar, si no, els del costat de seguida ho faran servir...ja ho fan encara que no sigui veritat.

El simpatitzant i el votant de CiU està migrant a ERC, tots els vots que va guanyar quan va fer el gir cap a l'independentisme, els està perdent cada dia que parla en Duran, és així de fàcil, no li cerqueu els tres peus al gat.

En Duran ja té edat per a anar a mirar obres, i si a Catalunya no se'n fan prou per la crisi, que se'n vagi definitivament a Espanya, allí podrà mirar sens fi com fan TGV -perdó AVEspañola- si és que quan siguem independents encara s'ho poden permetre.

Potser fins i tot el faran ministre i en podrà inaugurar un o altre.

La manifestació més gran.

Aquest onze de setembre ha de ser decisiu, ens hem de manifestat TOTES i TOTS.

Catalunya independent, ja!

Voteu estelada.

Interessant iniciativa.

www.votaestelada.cat

Llàstima.

Ha tornat a passar el de sempre, l'independentisme dividit no va enlloc.
Si RCat i SI s'haguéssin presentat junts, haurien recollit els vots fugits d'ERC i molts més, ara probablement hi hauria una força amb més d'una dotzena de diputats independentistes.
Per separat, tots aquests vots han anat a SI, al blanc, a RCat i a CiU. Fins i ot n'hi deu haver que han tornat a ERC, potser.
Ara tota l'esperança independentista ha de confiar en la deriva sobiranista de Convergència.

Sortint de l'armari.

Potser sí que ha arribat l'hora.

Cada dia se sent més gent que surt de l'armari...independentista, és clar.

No fa gaires anys, la poca gent que es confessava independentista era generalment jove, amb molt de pèl. I, si ho deia algú amb una mica més d'anys, ho deia amb la boca petita, o fins i tot afegint a la frase: però...

Aquests dies, cada cop més gent de totes les edats es confessen independentistes sense cap mena de subterfugi, ho diuen lliurement, amb amics, desconeguts i fins i tot a mitjans de comunicació.

Això ha augmentat encara molt més després de la gran mani de fa un mes. Fins i tot els convergents diuen que cal alguna cosa més que l'Estatut, alguns fins i tot diuen que creuen amb la independència.

Això és bo, ara sí que anem pel bon camí, més ben dit, per l'únic camí possible, el de crear un estat català lliure.

Mani!

El dia 10 tots a la Diagonal-Passeig de Gràcia. Com més serem, més ens en riurem d'españññññññññña!
Si més no, ens desfogarem.

Consulta popular.

Sí, ja sé que no servirà realment de res. Ni que votéssim el 90 % dels empadronats, a Españññña s'ho passarien igualment pel forro.

Però ja que no tenim el dret a decidir, com a mínim tenim el dret a dir. Si tots diem majoritàriament que volem ser un estat, potser des de fora, si més no, se'ns escoltarà una mica, no?

Va! Diumenge tots a votar!

Ja podem plegar.

Ja hi som!

Sempre hem d'acabar igual, no hi ha res a fer.

Els nazionalistes espanyols ho tenen fàcil, entre nosaltres ens barallem i ells només hi han de clavar l'estoc.

En fi, tenim el que ens mereixem, no?

Déu i els simples mortals.

Avui se m'ha aparegut Déu en persona, sí, Déu mateix...o era un dictador malalt?

Les declaracions a la premsa del defenestrat per la cúpula d'ERC, que es resisteix a marxar i fins i tot a deixar la militància m'han fet veritable por.

Hi ha gent, ho he vist ja massa sovint, a qui de cop se'ls puja alguna cosa rara al cap, esdevenen -o els s'ho creuen- veritables Déus, es creuen messies imprescindibles per al correcte desenvolupament de la humanitat sencera o, si més no, d'un País.

En fi, com que gràcies a Déu soc ateu, reflexiono i estic una mica més tranquil; no hi ha ningú imprescindible, ni tan sols Déu.

Llum al final del túnel?

A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, tots a votar Reagrupament...si els deixen presentar, és clar.

Visca Catalunya lliure!

Xiulets i caixa dels trons.

Aquests dies hi ha molt de moviment cap a l'independentisme...o no!

A ERC s'ha destapat la caixa dels trons: Carretero, Carandell, Renyé, etc. Els veritables independentistes abandonen el vaixell. Queden els que volen conservar cadires que donen prestigi i diners, que els permeten usar cotxes oficials i assistir a les llotges de partits on el Rei d'España atorga la seva copa.

La desfeta electoral d'ERC està més que anunciada. El que no sabem és si serà per bé o per mal. A veure si d'un cop s'ajunten tots aquells que de debò volen la independència, fan una bona candidatura i comencem a caminar en la direcció correcta. Ni finançaments, ni xiulades a l'himne español a partits de futbol ni històries; Una bona independència i un bon estat català, és el que cal.

De tota manera, cal dir que la xiulada monumental basco-catalana a l'himne ha fet posar la pell de gallina a uns i a altres, i això paga la pena, no?

Carretero...i tanca Catalunya!

Quan ja semblava que tots ens anàvem adormint esperant el finançament de m. del país veí -ens deuen més de vint-mil milions i, amb sort, ens en tornaran dos o tres mil- Déu en persona deixa la lluita i arrana el camí al Pugi. Tot és a punt.

Tot? No!

Carretero no fuma la pipa de la pau, ben al contrari, agafa les armes i al crit de Desperta ferro! planta batalla altre cop.

No sabem ben bé què aconseguirà, però el que és ben clar és que despertarà la militància i no permetrà que ERCoficial faci creure que ja no hi ha veritables independentistes al nostre País, fins i tot dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, encara que potser no d'Esquerra.

Ànim Rcat!

Un altre dubte:

Deixaran els joves de Jerc que el Sr. Uriel els encaselli sota les ordres d'ERCoficial?

S'obre una etapa emocionant abans de les properes eleccions...

Una, grande...y libre?

Por fin! E'paña, una, E'paña, grande, E'paña, libre!!!!!!!!!!!

El sociolistos ho han aconseguit, tota españa sota el jou del nacionalisme més radical, español, és clar.

Ara sí que se'ls veu el llautó. PSOE i PP són el mateix; davant de tot, ESPAÑA!

Si cal, s'ajunten, fan les trampes que calgui, modifiquen les normes...el que calgui per a unificar España i aixafar qualsevol insinuació de segregacionisme.

Ara resulta que el talante és una marca de vaselina que està servint per a donar-nos a tots pel c.

Ni financiació, ni immersió lingüística, ni res.

I què hi diuen, els de ZiU, ErC i IEbeUiA? Res, mentre hi hagi poltrona i cotxe oficial, guts i a la màbia, o muts i a la gàbia, o el que sigui.

Necessitem polítics de debó.

INDEPENDÈNCIA JA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Serà veritat?

Definitivament, Oriol Junqueres és el candidat d'ERC a Europa, això porta un parell de reflexions:

Segur que ens representarà bé. Si no és abduït per l'esperit d'aferrament a la cadira de tots els polítics d'aquest País, cosa que, en el seu cas, potser no serà.

Potser és una jugada electoral d'ERC?

¿Potser els oficialistes ens volen fer creure que han vist la llum i volen coreregir els seus errors?

Esperem que no sigui això, que realment tornin al bon camí.